Minerva y las torres del mar és un conte per a les personetes que alegren les nostres vides. A través de la seua història, quedaran corpreses de les popularment conegudes com a «torres de guaita», que van conformar un impressionant sistema defensiu costaner a mitjan segle XVI, amb el qual el regne de València es va protegir d'atacs de pirates i corsaris. Es tracta d'una oportunitat estupenda perquè els menuts i menudes prenguen consciència d'eixa riquesa de patrimoni cultural que encara hui pot gaudir-se en desenes de localitats valencianes. De fet, Minerva y las torres del mar funciona també com a particular guia turística creada per a xiquetes i xiquets. La publicació sorgeix al caliu del nou projecte expositiu de la Càtedra Demetrio Ribes: «De temor i seda: torres de vigilància de la costa valenciana».

• Librería de la Generalitat Valenciana

Una magna obra amb més de 500 entrades, acompanyades de plànols i fotografies, i un apèndix documental sobre el regadiu històric valencià fan, d'aquesta edició, una obra de referència per als estudis del patrimoni hidràulic.

• Librería de la Generalitat Valenciana

La cultura i el patrimoni d’una ciutat són signes distintius que li atorguen singularitat, defineixen trets d’identitat i en condicionen l’esdevenir. De vegades, una cosa tan òbvia s’oblida quan es fan intervencions sobre l’arquitectura i la morfologia urbana del passat, de manera que perdem part important de les arrels de certs llocs. Obres arquitectòniques que van ser projectades amb un objectiu molt definit, alteren el seu sentit després de reformes en què preval la reorganització espacial. Per exemple, l’espai contigu a la façana barroca de la catedral de València va canviar significativament després de l’obertura de la coneguda ara com a plaça de la Reina; i l’enderrocament de la muralla en 1865 va transformar completament la imatge urbana de la ciutat i, amb això, la seua percepció històrica. El treball que es presenta ací proposa d’analitzar la conformació de les ciutats en les diferents etapes com a mitjà de registre, conservació i comprensió.

• Librería de la Generalitat Valenciana

El llibre recorre la història urbana dels Poblats Marítims de València mitjançant vint-i-una aportacions, realitzades per especialistes de cadascuna de les matèries, que es reparteixen en sis blocs temàtics dedicats: a la formació dels nuclis urbans marítims des del segle XIII al segle XX; a les xarxes de comunicacions i de reg; als canvis produïts en la segona meitat del segle XIX, que van modernitzar aquests municipis canviant la fisonomia urbana i sobretot la forma de viure; als escenaris socials; a les arts que van saber ressaltar l’essència de la vida mediterrània, i a les tradicions marineres.

Capítols:

• Arquitectura y forma urbana de los Poblados Marítimos entre los siglos XIII y XVIII. Amadeo Serra Desfilis.
• El urbanismo de los Poblados Marítimos en los siglos XIX y XX: entre la autonomía, la subordinación y la anexión. Amadeo Serra Desfilis.
• La Casa de la Reina, una vivienda burguesa en el ensanche de 1840 de Pueblo Nuevo del Mar. Víctor M. Algarra Pardo.
• La arquitectura religiosa de los poblados valencianos marítimos del Grau, el Canyameral y el Cabanyal. Pablo Cisneros Álvarez.
• Acequias y caminos al mar. Reconstrucción del paisaje agrario de los Poblados Marítimos. Carles Sanchis Ibor y Víctor Algarra Pardo.
• València al mar: los primeros proyectos en torno al ex convento de San Juan de la Ribera, 1856-1900. Susana Climent.
• Siete décadas bajo las aguas: las grandes crecidas en los Poblados Marítimos. Iván Portugués Mollá.
• La Ría del Turia. El canal de navegación de Manuel Beyxer entre València y el Grau. Lourdes Boix.
• Tiempos nuevos. Mejoras, transformaciones y experiencias. Inmaculada Aguilar Civera.
• Abastecimiento, salud y educación. La arquitectura de servicios de los Poblados Marítimos entre los siglos XIX y XX. Pablo Sánchez Izquierdo.
• El tren a Nazaret. 60 años fuera de servicio. Virginia García Ortells.
• Escenarios sociales: subsistencia y resistencia de los pueblos marineros. Ester Medan Sifre.
• Tiempos modernos. Espacios para el ocio y la cultura en el Marítimo. Ester Medan Sifre.
• Ocio marítimo: salud y hostelería. Mireia Muñoz Vidal.
• Óleo y plata: la construcción visual de los Poblados Marítimos. Victoria Eugenia Bonet-Solves.
• Entre lo efímero y lo perdurable. Recibimientos reales en los Poblados Marítimos. Desirée Juliana Colomer.
• La percepción de la imagen religiosa y la devoción al Cristo del Grao. Sergi Doménech García.
• Cruce de miradas: la relación de los Poblados Marítimos con la escenografía teatral y los espectáculos precinematográficos. Carmen Pinedo.
• La fisonomía de los memoria: la imagen de los Poblados Marítimos en el cine. María Jesús Piqueras Gómez.
• La mar que tot ho envolta. Unes pinzellades de la història, costums i tradicions dels barris mariners de la ciutat de València. Pep Martorell.
• La Semana Santa Marinera. Historia, memoria e identidad. Pedro García Pilan.

• Librería de la Generalitat Valenciana

La xarxa ferroviària, com la de camins o carreteres, constitueixen un element essencial per a conéixer la història de l’organització espacial d’una societat, és la seua qualitat territorial, és la materialització dels fluxos de persones i mercaderies, de polítiques territorials, de relacions entre diferents ciutats o municipis.

Aquesta visió ens ha induït a observar i reflexionar sobre un territori marcat pel traçat d’una via de comunicació, l’AVE València-Madrid, un traçat i un sistema de transport que se superposa en el temps amb altres maneres de viatjar, que ha sigut interrelacionat amb la història d’unes societats al llarg dels segles.

Aquest és l’objectiu del llibre AVE Valencia-Madrid. Diálogos sobre el territorio y escenas desde el tren. En l'obra es pretén donar a conéixer la història del territori que travessa veloçment el viatger de l’AVE. S’intenta abordar una lectura dels paisatges en el sentit global d’historicitat i temporalitat.

Capítols:

• AGUILAR CIVERA, Inmaculada, "Paisajes valencianos: AVE Valencia-Madrid. Claves y referencias del viaje".
• ANDREU ÁLVAREZ, Joaquín; FULLANA SERRA, Vicente; SAHUQUILLO HERRAIZ, Andrés, "El entorno del embalse de Contreras: cultura del agua y del transporte".
• GIL SALINAS, Rafael, "El viaje de los sentidos: los paisajes del vino en la Plana de Utiel-Requena".
• MUÑOZ NAVARRO, Daniel; URZAINQUI SÁNCHEZ, Sergio, "La cultura caminera. La Hoya de Buñol-Chiva".
• BESÓ ROS, Adrià, "La huerta de Valencia". [pdf]
• TABERNER PASTOR, Francisco, "Valencia. Cultura urbana y metropolitana".

• Librería de la Generalitat Valenciana

Aquest catàleg, sobre els 100 elements del paisatge valencià que presentem, pretén donar a conéixer les obres més rellevants i significatives de la projecció de l’ésser humà en el seu mitjà natural al llarg dels diferents períodes històrics. Són elements del territori construït, de l’arquitectura del lloc. L’ordenació del paisatge construït és un procés que podem llegir a través de les vies (camins i carreteres, aqüeductes, ferrocarril...), dels límits (xarxes per a la defensa, la comunicació), dels centres (ciutats, ports...) i dels senyals (mil·liaris, creus de terme, torres, fars, fites quilomètriques...).

Per a l’elaboració d’aquest catàleg s’han seleccionat 100 elements representatius de les diferents etapes històriques de la nostra comunitat. L'objectiu és donar a conéixer, preservar i conservar un llegat patrimonial d’enorme riquesa. El seu caràcter funcional i tècnic ha anat, en moltes ocasions, en detriment d’aquesta consideració de bé cultural i, excepte les peces que per la seua antiguitat són considerades patrimonials, aquests elements mai han sigut objecte d’estudis, registres o protecció.

• Librería de la Generalitat Valenciana